Summerhill era i continua sent aquesta escola en la qual construir cabanes als arbres és tan important com aprendre fraccions. A la que pots no anar a classe i jugar tot el dia si ho desitjes. On no hi ha exàmens ni avaluacions. On els nens i nenes compten tant com els adults, es desenvolupen lliurement i són feliços per sobre de tot. Aquesta escola posada constantment en dubte per les institucions i que en els últims temps ha superat un complicat procés judicial que va posar en perill la seva continuïtat. Aquesta escola que, 90 anys després, segueix semblant-extraordinària.
Zoë Neill Readhead: La filla de A. S. Neill va néixer el 1946 a Summerhill, en un dels dormitoris de dalt, mentre a baix apostaven si seria nen o nena. Allí va passar 16 anys sense fer ni un sol examen, i va descobrir la seva gran passió: els cavalls. Després d’una temporada als Estats Units i Noruega (on visitava el terapeuta reichiano Ona Raknes, preparant-se per si algun dia dirigia Summerhill), va aconseguir la titulació de British Horse Society per ensenyar equitació al Regne Unit. I això feia fins que es va casar amb Tony Readhead i va tenir 4 fills, que van ser, és clar, a Summerhill.
El 1985 la seva mare, Ena, es va jubilar i ella va assumir la direcció de l’escola. El seu fill William porta més de 10 anys treballant allà i ara també assisteixen els seus dos néts.
