És cert que a vegades ens barallem quan volem jugar amb les mateixes joguines, però quan cau la nit sempre ens abracem i ens quedem adormits mentre llegim històries sobre follets. Ens assemblem en tantes coses! I en d’altres som tan diferens… Tanmateix, estic segur d’una cosa: sempre hi serem l’un per l’altre. En les tardes de tempestes o davant les ombres de la nit més fosca ens farem costat. Hem après tantes coses plegats… Hem descobert que la nit i el dia, tot i semblar tan diferents, formen part d’una mateixa melodia.
Els germans juguen junts, es barallen, s’abraçen, riuen junts i s’enfaden. Però, per damunt de tot, continuen units per un llaç invisible que els acompanya al llarg del camí de la vida.
