Com ja es dedueix del seu títol, Els esquelets divertits és un joc d’humor terrorífic. La seva qualitat ve avalada pel prestigi indiscutible d’aquest matrimoni d’autors anglesos que han produït títols ja clàssics de la literatura infantil, com El carter joliu i tants altres. També l’avala la seva bona acollida aquí tan bon punt va ser traduït al castellà al 1984 dins de la famosa col·lecció d’Altea Benjamín. Ara apareix en un format més gran i adequat per poder-lo apreciar i ho fa per primera vegada en català.
La història és senzilla: explica que tres esquelets, un de gran, un de petit i un de gos, surten de nit amb la intenció d’espantar algú, però acaben havent d’espantar-se ells mateixos abans de tornar a casa i tancar una nit plena de trapelleries. La composició de les pàgines és tota una lliçó de bon fer; el color conjumina el blanc de fons i esquelets, els colors brillants dels objectes i el marc de les il·lustracions i uns fons parcialment negres que ens mantenen arrelats a la nocturnitat de la història. El text es divideix entre la veu del narrador, de lletres blanques sobre el negre, i les bafarades acolorides de còmic en què els protagonistes repeteixen -i sintetitzen- el que ens explica el narrador, cosa que suposa un gran recurs per ajudar la lectura del menuts.
És un dels millors llibres per situar-se en els imaginaris de la por des de la distància de l’humor. Un humor de perspectiva infantil -“I ara què podríem fer?”-, i que permet ,tant sentir-se superior als maldestres esquelets que, per exemple, malden per reconstruir l’esquelet del gos, com mantenir-ne sempre la connexió empàtica. Un triomf rotund dels àlbums per a infants.