Verbum consta de 140 cartes il·lustrades amb rostres -realitzats per la il·lustradora Borràs- que contenen una lletra. Els jugadors, de 2 a 5, van destapant les cartes per torns, van dient la lletra en veu alta i les van disposant per la taula. Quan algun dels jugadors pot composar una paraula d’un mínim de 4 lletres amb les cartes descobertes, diu «verbum» i l’aparta a la seva banda, tot i que les lletres continuaran estan a disposició dels altres jugadors per formar noves paraules.
Les cartes s’aparten definitivament del joc només quan el jugador composa una paraula de 7 o més lletres, establint-se una puntuació segons el nombre de lletres. El joc, que és molt dinàmic, també permet «colar» barbarismes, i si els altres jugadors no el detecten, també s’assignen punts. Però tot això s’esfuma si algun dels jugadors pot format la paraula «verbum», amb la que es dona per finalitzada la partida i es dona per vencedor a aquest jugador. Entremig hi ha cartes que inclouen gomets de colors que multipliquen la puntuació, o de sanció per fer perdre el torn.
Una de les particularitats de Verbum és que s’hi pot jugar en quatre opcions d’idioma. Per jugar en català es requereixen 117 cartes -inclou la ç i l’ela geminada, en castellà amb 114 cartes, en anglès, amb 107 i, finalment en francès, amb 104 cartes. Així, pot ser també una eina per exercitar el vocabulari amb llengües no pròpies, si es vol.
